
ARTICLE DE SAMAR TAHA, SOCIOLOGA.
Al llarg dels segles les dones de totes les cultures i generacions anteriors a la nostra han patit discriminació i exclusió de la vida pública. Aquesta discriminació en cap moment s’ha suportat en un argument lògic, tots els arguments de marginació de les dones han estat arguments basats en la moral de la societat patriarcal que premia a l’home i discrimina a la dona. Un model de societat ha sorgit en un determinat moment per causes subjectives i ha estat el model dominat al llarg de molt temps. La societat humana ha avançat i apareix un pensament que ha reivindicat la justícia i la igualtat entre éssers humans.
Dins dels nostres ideals de Partit Socialista la justícia i la igualtat són pilars fonamentals. La igualtat entre homes i dones no hauria d’ésser una reivindicació de les dones, sinó una reivindicació de tots els socialistes, però tots tenim en el nostre subconscient un currículum ocult que conserva tot allò que la societat interioritza dia darrera dia. Encara que molts de nosaltres reivindiquem la igualtat hi ha molts que practiquen una actitud que forma part de la nostra vida diària com una cosa natural, encara que sigui injusta. Aquestes pràctiques masclistes són el legat de la societat patriarcal i del Règim Franquista del segle passat que ha construït un pensament social en el qual la dona està marginada i la seva funció és limita a tasques domèstiques tals com criar els nens, cuinar, tindre cura dels avis, etc.
Moltes dones han hagut de lluitar molt per què avui en dia les dones tinguin unes gotes de representació a nivell polític, aquest assoliment va tenir un cost de sofriment per part de moltes dones. El camí de la igualtat no és fàcil, és un camí llarg, però les dones ja l’han començat, el nostre deure com a dones del segles XXI és donar un pas cap endavant. Segurament en les futures generacions quan aconseguim una societat igualitària i justa, el feminisme com a tal desaparegui, com a lluita social, no hem d’oblidar que el moviment feminista té el seus orígens en una realitat social discriminatòria. És la resposta a una realitat social que nega a les dones un fet natural, les dones són la meitat de la societat, cap societat justa nega la igualtat a la meitat de la seva població.
Reptes del futur
Les dones del Partit Socialista de Catalunya han reivindicat molt la igualtat entre homes i dones dins de la Organització Política, però el percentatge de presència de les dones tant a nivell estatal com autonòmic de l’última legislatura del Govern de Zapatero ha marcat un abans i un després. Mai ha hagut tanta presència de les dones com aquesta legislatura, a nivell local trobem moltes dones, regidores, però els reptes del futur de les dones no és només la igualtat numèrica, sinó la posició que ocupen.
Avui en dia les dones que ocupen càrrecs d’alt nivell són minoritàries tant a nivell estatal com local, i no parlem de la presència de les dones en la política internacional ja que es quasi inexistent i podríem dir, inclús, que aquest tipus de representació política és exclusiu per a homes.
L’única dona que ocupa un paper rellevant en la política internacional és la Cancellera alemanya, per una igualtat real haurien d’haver moltes Angela Merkel. Les dones són capaces d’ocupar qualsevol càrrec polític i fer una bona gestió no només perquè són dones, sinó perquè són éssers amb capacitat i haurà d’arribar un moment en el qual es valorin a les dones per la seva capacitat. En una societat igualitària que dóna a tots els seus ciutadans i ciutadanes la mateixa educació i igualtat d’oportunitats és una societat en la qual les persones es jutgen per la seva capacitat i no pel seu sexe.







